LA FLEXIÓ VERBAL PRIMERA CONJUGACIÓ. VERBS ACABATS EN -AR. Verb model: PORTAR TEMPS SIMPLES Present indicatiu Pretèrit Imperfet indicatiu
Passat simple
porte/o portes porta portem porteu porten
portava portaves portava portàvem portàveu portaven
portí portares portà portàrem portàreu portaren
Futur
Condicional
portaré portaràs portarà portarem portareu portaran
portaria portaries portaria portaríem portaríeu portarien
Present subjuntiu porte/porti portes/portis porte/porti portem porteu porten/portin
Imperatiu: porta (3a persona del singular del present d'indicatiu) porte/ porti (3a persona sing. present de subjuntiu) portem (1a persona del plural del present de subjuntiu) porteu (2a persona del plural del present d'indicatiu) porten / portin (3a persona plural present subjuntiu)
Passat perifràstic ind. vaig portar vas (vares) portar va portar vam (vàrem) portar vau (vàreu) portar van (varen) portar Imperfet de subjuntiu
portàs portasses portàs portàssem portàsseu portassen
portara portares portara portàrem portàreu portaren
portés portessis portés portéssim portéssiu portessin
les senyalades en negreta
TEMPS COMPOSTOS Perfet he portat has portat ha portat hem portat heu portat han portat Futur perfet hauré portat hauràs portat haurà portat haurem portat haureu portat hauran portat
Plusquamperfet ind havia portat havies portat havia portat havíem portat havíeu portat havien portat Condicional perfet hauria portat hauries portat hauria portat hauríem portat hauríeu portat haurien portat
Passat anterior haguí portat vaig haver portat hagueres portat vas haver portat hagué portat va haver portat haguérem portat vam haver portat haguéreu portat vau haver portat hagueren portat van haver portat Perfet subjuntiu
Plusquamperfet subjuntiu *
haja/hagi portat hages /hagis portat haja/hagi portat hàgem/hàgim portat hàgeu/hàgiu portat hagen/hagin portat
hagués/haguera portat haguesses/hagueres portat hagués/haguera portat haguéssem/haguérem portat haguésseu/haguéreu portat haguessen/hagueren portat
*El Plusquamperfet de subjuntiu també admet les formes: haguessis portat, haguéssim portat, haguéssiu portat i haguessin portat. REMARQUES Per bé que en la 1a conjugació només hi ha 3 verbs irregulars (Anar, Dar i Estar) cal tenir present: 1. Els infinitius acabats en vocal + IAR (com DESMAIAR, REMEIAR). Cal adonar-se que en aquests verbs la I és semiconsonàntica i forma síl·laba amb la vocal següent: des-ma-ie. 1
2. Els acabats en -QUAR com ADEQUAR canvien la QU en QÜ quan van davant E o I. Ex: adeqüe. 3. Els acabats en -GUAR com AIGUAR canvien la GU en GÜ quan van davant E o I. Ex.: aigüe. 4. Els acabats en -JAR o (-TJAR) com PASSEJAR canvien la J en G quan van davant E o I. passejar, passegem, passegí.
Ex.:
5. Els acabats en -GAR com JUGAR canvien la G en GU quan van davant E o I. Ex.: juguem, juguí. 6. Els acabats en -ÇAR com ALÇAR canvien la Ç en C davant E o I. Ex.: alçar, alceu, alces. 7. Els acabats en -CAR com TRENCAR canvien la C en QU davant E o I. Ex.: trencava, trenques. 8. Els presents d'indicatiu i de subjuntiu, així com l'imperatiu dels verbs acabats en consonant+IAR com CANVIAR, han de ser pronunciats sense diftongar la I amb la A ni la I amb la E. Exemple: Present d'indicatiu: canvie, canvies, canvia, canviem, canvieu, canvien. Present de subjuntiu: canvie, canvies, canvie, canviem, canvieu, canvien. Imperatiu: canvia, canviem, canvieu. 9. Els presents d'indicatiu i de subjuntiu, així com l'imperatiu dels verbs acabats en consonant + UAR com EVACUAR, EXTENUAR que NO vagen precedits per Q o G, han de ser pronunciats sense diftongar la U amb la A ni la U amb la E. Exemple: Present d'indicatiu: evacue, evacues, evacua, evacuem, evacueu, evacuen. Present de subjuntiu: extenue, extenues, extenue, extenuem, extenueu, extenuen. Imperatiu: evacua, evacuem, evacueu. 10. Cal tenir en compte que en els verbs acabats en vocal + UAR la U és semiconsonàntica i forma síl·laba amb la vocal següent. Ex.: en-ca-ue. 11. Els verbs acabats en QUAR, GUAR no desfan els diftongs: Present d'indicatiu: o-bli-qüe, o-bli-qües, o-bli-qua, o-bli-qüem, o-bli-qüeu. o-bli-qüen. 12. El verb DONAR du accent diacrític en les formes dóna i dónes. VERBS PRONOMINALS (ANAR-SE'N, TORNAR-SE'N, RECORDAR-SE'N....). En aquests verbs cal tenir en compte la utilització correcta dels pronoms febles. Així, la flexió dels temps simples del verb ANAR-SE'N seria: Present ind. Imperfet ind. Passat simple Passat perifràstic Futur me'n vaig te'n vas se'n va ens n'anem us(vos) n'aneu se'n van
me n'anava te n'anaves se n'anava ens n'anàvem us(vos) n'anàveu se n'anaven
me n'aní te n'anares se n'anà ens n'anàrem us(vos) n'anàreu se n'anaren
Condicional
Present subjuntiu
me n'aniria te n'aniries se n'aniria ens n'aniríem us (vos) n'aniríeu se n'anirien
me'n vaja/me'n vagi te'n vages/te'n vagis se'n vaja/ se'n vagi ens n'anem us (vos) n'aneu se'n vagen / se'n vagin
me'n vaig anar te'n vas anar se'n va anar ens en vam anar us(vos) en vau anar se'n van anar
me n'aniré te n'aniràs se n'anirà ens n'anirem us(vos) n'anireu se n'aniran
Imperfet de subjuntiu___________ me n'anara me n'anàs me n'anés te n'anares te n'anasses te n'anessis se n'anara se n'anàs se n'anés ens n'anàrem ens n'anàssem ens n'anéssim us(vos) n'anàreu us(vos)n'anàsseu us(vos)n'anéssiu se n'anaren se n'anassen se n'anessin
Imperatiu: vés-te'n, anem-nos-en, aneu-vos-en. 2
SEGONA CONJUGACIÓ. VERBS ACABATS EN ER, RE, R. Verbs model: BATRE i TÉMER Els dos verbs model es conjuguen igual excepte en el futur simple i en el condicional simple. En aquests temps, els del primer tipus, amb desinència -RE, perden la E. En canvi, els del segon tipus mantenen la E de l'infinitiu al qual afigen les desinències corresponents.
Present ind. Imperfet ind.
TEMPS SIMPLES Passat simple Passat perifràstic
Futur
bat/bato bats bat batem bateu baten
batí bateres baté batérem batéreu bateren
batré, temeré batràs, temeràs batrà, temerà batrem, temerem batreu, temereu batran, temeran
batia baties batia batíem batíeu batien
Condicional Batria, temeria batries, temeries batria, temeria batríem, temeríem batríeu, temeríeu batrien, temerien
Present subjuntiu bata bates bata batem bateu baten
vaig batre vas (vares) batre va batre vam (vàrem) batre vau (vàreu) batre van (varen) batre Imperfet de subjuntiu batés batesses batés batéssem batésseu batessen
batera bateres batera batérem batéreu bateren
Imperatiu batés batessis batés batéssim batéssiu batessin
bat batem bateu
TEMPS COMPOSTOS Es fan igual que els de la primera conjugació (temps simple corresponent del verb haver + participi del verb que es conjuga). Només s'ha de tenir en compte que els participis regulars de la 2a conjugació acaben en -UT (batut, temut). REMARQUES Cal assenyalar que en aquesta conjugació hi ha pocs verbs completament regulars: debatre (i els altres derivats de batre), concebre, rompre, perdre, plànyer, témer, véncer... I encara molts d'aquests els fem irregulars en el registre col·loquial o són de poc ús a hores d'ara. 1. Verbs de la segona conjugació que sovint fem incoatius col·loquialment (de la 3a amb el morfema d'infinitiu en IR), cosa gens adequada en els registres més formals. Alguns d'aquests verbs en què cal parar atenció són: BATRE i derivats (abatre, combatre, debatre, rebatre...) CLOURE i derivats (concloure, excloure, incloure, recloure...) CÓRRER i derivats ( concórrer, discórrer, incórrer, recórrer, escórrer...) FONDRE i derivats (confondre, difondre, infondre, refondre...) METRE i derivats (admetre, cometre, emetre, permetre, remetre...) ROMPRE i derivats (corrompre, irrompre, interrompre...) TOTS AQUESTS VERBS S'HAN DE CONJUGAR, PER TANT, SEGUINT EL MODEL DE LA SEGONA CONJUGACIÓ I NO COM A VERBS INCOATIUS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ 2. Els verbs que acaben en -CER canvien la C en Ç al final de paraula i davant A o U. Exemple: véncer, venç, vença, vençut. 3
3. Les terminacions verbals BS i B esdevenen PS i P. Exemple: cabre, caps, cap. 4. Les terminacions verbals DS i D esdevenen TS i T (excepte el verb PERDRE que fa perds, perd). Exemple: poder, pots, pot; pudir, puts, put.* 5. Addició d'una C (QU) o substitució de l'última lletra del lexema per eixes lletres. 5.1.
PRENDRE. Segueixen aquest model tots els verbs acabats en -LDRE i -NDRE, a excepció de tindre i vindre:
Gerundi: prenent. Present ind. prenc prens pren prenem preneu prenen
Imperfet ind prenia prenies prenia preníem preníeu prenien
Condicional prendria prendries prendria prendríem prendríeu prendrien
Present subjuntiu prenga / prengui prengues / prenguis prenga / prengui prenguem prengueu prenguen / prenguin
Passat simple prenguí prengueres prengué prenguérem prenguéreu prengueren
Futur prendré prendràs prendrà prendrem prendreu prendran
Pretèrit imperfet de subjuntiu prengués prenguera prenguesses prengueres prengués prenguera prenguéssem prenguérem prenguésseu prenguéreu prenguessen prengueren
prengués prenguessis prengués prenguéssim prenguéssiu prenguessin
EN AQUESTS VERBS LA D ÉS EUFÒNICA, NO FORMA PART DEL RADICAL I NOMÉS APAREIX A L'INFINITIU, FUTUR I CONDICIONAL.
5.2.
CRÉIXER, MERÉIXER, NÀIXER:
Gerundi: creixent Pres. ind Passat simple cresc/creixo creixes creix creixem creixeu creixen
cresquí cresqueres cresqué cresquérem cresquéreu cresqueren
Pres. subjuntiu cresca / creixi cresques / creixis cresca / creixi cresquem/creixem cresqueu/creixeu cresquen / creixin
Pretèrit imperfet de subjuntiu cresqués cresquesses cresqués cresquéssem cresquésseu cresquessen
5.3. CONÉIXER, PARÉIXER. Gerundi: coneixent. Pres. ind Passat simple Pres. subjuntiu
cresquera cresqueres cresquera cresquérem cresquéreu cresqueren
creixés creixessis creixés creixéssim creixéssiu creixessin
Pretèrit imperfet de subjuntiu
Conec /coneixo coneguí conega / conegui conegués coneixes conegueres conegues / coneguis coneguesses coneix conegué conega / conegui conegués coneixem coneguérem coneguem coneguéssem coneixeu coneguéreu conegueu coneguésseu coneixen conegueren coneguen / coneguin coneguessen
coneguera conegueres coneguera coneguérem coneguéreu conegueren
conegués coneguessis conegués coneguéssim coneguéssiu coneguessin 4
6. VERBS AMB EL RADICAL acabat en U. Tots fan el Passat simple com BEURE. 6.1.
BEURE, DEURE, PLOURE, MOURE.
Gerundi: bevent, devent, plovent, movent. Present ind. bec beus beu bevem beveu beuen Present de subjuntiu bega / begui begues / beguis bega / begui beguem begueu beguen / beguin 6.2.
Imperfet ind bevia bevies bevia bevíem bevíeu bevien
Passat simple beguí begueres begué beguérem beguéreu begueren
Pretèrit imperfet de subjuntiu begués beguera beguesses begueres begués beguera beguéssem beguérem beguésseu beguéreu beguessen begueren
begués beguessis begués beguéssim beguéssiu beguessin
TRAURE/TREURE, JAURE/JEURE, SEURE, ASSEURE'S, CREURE, RIURE.
Gerundi: traient / traent, jaient / jaent, seient, asseient, creient / creent, rient. Present d'indicatiu trac trec trac traus treus traus trau treu trau traiem traiem traem traieu traieu traeu trauen treuen trauen Present de subjuntiu traga / tregui tragues / treguis traga / tregui traguem tragueu / traieu / treieu traguen / treguin 6.3.
Imperfet d'indicatiu treia treies treia tréiem tréieu treien
Passat simple traguí tragueres tragué traguérem traguéreu tragueren
Pretèrit imperfet de subjuntiu tragués traguesses tragués traguéssem traguésseu traguessen
traguera tragueres traguera traguérem traguéreu tragueren
tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin
COURE, CLOURE, PLAURE, RAURE.
Gerundi: coient / coent, jaient / jaent, seient, asseient, creient / creent, rient. Present d'indicatiu coc cous cou coem coeu couen
Imperfet d'indicatiu coïa coïes coïa coíem coíeu coïen
Passat simple coguí cogueres cogué coguérem coguéreu cogueren
5
Present de subjuntiu
Pretèrit imperfet de subjuntiu
coga / cogui cogues / coguis coga / cogui coguem cogueu coguen / coguin
cogués coguesses cogués coguéssem coguésseu coguessen
coguera cogueres coguera coguérem coguéreu cogueren
cogués coguessis cogués coguéssim coguéssiu coguessin
TERCERA CONJUGACIÓ Pertanyen a aquesta conjugació els verbs acabats en -IR. Poden ser de dues classes: de FLEXIÓ PURA, en la qual les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents d'indicatiu i de subjuntiu conserven la síl·laba tònica en el lexema, i de FLEXIÓ INCOATIVA, en la qual les esmentades persones adquireixen un increment que rep l'accent tònic. Aquests increments són: -esc, -eix, -esqu [-isc, -ix, -isqu]. La majoria dels verbs d'aquesta conjugació presenten la flexió incoativa. Només uns quants presenten la flexió pura (sentir i derivats [excepte assentir i dissentir], cruixir, dormir, esmunyir, munyir, mentir, bullir, fugir, pudir, collir, cosir, escopir, sortir, tossir, ajupir, morir...) i uns pocs més poden conjugar-se d'ambdues formes (llegir, afegir, brunzir, mentir, lluir, percudir, vestir...) Verb model de la flexió pura: SENTIR TEMPS SIMPLES Present ind. Imperfet ind
Passat simple
Passat anterior perifràstic
sent / sento sents sent sentim sentiu senten
sentí sentires sentí sentírem sentíreu sentiren
vaig sentir vas (vares) sentir va sentir vam (vàrem) sentir vau (vàreu) sentir van (varen) sentir
Condicional sentiria sentiries sentiria sentiríem sentiríeu sentirien
sentia senties sentia sentíem sentíeu sentien
Present subjuntiu senta sentes senta sentim sentiu senten
sentiré sentiràs sentirà sentirem sentireu sentiran
Pretèrit imperfet de subjuntiu sentís sentisses sentís sentíssem sentísseu sentissen
sentira sentires sentira sentírem sentíreu sentiren
Futur
sentís sentissis sentís sentíssim sentíssiu sentissin
Imperatiu sent sentim sentiu
Verb model de la flexió incoativa: SERVIR Present d'indicatiu servesc / servisc / serveixo serveixes / servixes serveix / servix servim serviu serveixen / servixen
Present de subjuntiu servesca / servisca / serveixi servesques / servisques / serveixis servesca / servisca / serveixi servim serviu servesquen / servisquen / serveixin
Imperatiu serveix / servix servim serviu
*La resta dels temps es conjuguen com els de SENTIR. 6
REMARQUES 1. Els verbs acabats en -GIR canvien la G en J davant A. Ex.: llegir, llija; fugir, fuja. 2. Alguns verbs acabats en -GIR, -XIR, -SIR, -STIR, intercalen una E eufònica en la 2a persona del singular del present d'indicatiu en la flexió pura. Ex.: fugir, fuges; cruixir, cruixes; tossir, tusses; vestir, vistes. 3. Molts verbs que tenen E en el lexema, la canvien en I quan està en síl·laba tònica: TENYIR (renyir, afegir, fregir, llegir, vestir). Present d'indicatiu: frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen. Present de subjuntiu: frija, friges, frija, fregim, fregiu, frigen. 4. Altres verbs que hi porten O, la canvien en U quan està en síl·laba tònica: COSIR (collir, escopir, sortir, engolir, tossir) Present d'indicatiu: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen. Present de subjuntiu: cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen. 5. Les formes verbals l'última lletra de les quals és una vocal en el radical, quan estan en contacte amb una terminació començada per I s'escriuen amb dièresi damunt aquesta Ï, excepte quan aquesta Í s'ha d'accentuar. AGRAIR (participis: agraït, agraïda, agraïts, agraïdes) Imperfet d'indicatiu: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen. Passat simple: agraí, agraïres, agraí, agraírem, agraíreu, agraïren. EXCEPCIÓ: NO PORTEN DIÈRESI L'INFINITIU, EL GERUNDI, EL FUTUR I EL CONDICIONAL
6. Els derivats de SENTIR (excepte assentir i dissentir que es conjuguen incoativament) es conjuguen com SENTIR, és a dir, amb flexió pura. EL GERUNDI El GERUNDI acaba en -ANT, -ENT, -INT, segons que el verb pertanya a la 1a, a la 2a o a la 3a conjugació. (Ilevat d'ESCRIURE i VIURE que fan escrivint i vivint). Cal tenir en compte que tots els gerundis acabats en -GUENT són INCORRECTES. * Els grups irregulars abans estudiats de la 2a. conjugació que tenen com a verbs models PRENDRE, BEURE, TRAURE i COURE fan prenent, bevent, traient [traent/treient] i coent. PARTICIPIS REGULARS PRIMERA CONJUGACIÓ: acabats en -AT/ ADA/ ATS/ ADES. SEGONA CONJUGACIÓ: acabats en -UT/ UDA/ UTS/ UDES TERCERA CONJUGACIÓ: acabats en -IT/-IDA/-iTS/-IDES
7
PARTICIPIS IRREGULARS 1. Verbs regulars amb participis irregulars: admetre: admés; atényer: atés; cometre: comés; constrényer: constret; emetre: emés; empénver: empés; estrényer: estret;
metre (i derivats) : mes; permetre: permés; prometre: promés; sotmetre: sotmés; cobrir: cobert; imprimir: imprés
2. Verbs regulars que admeten dos participis: fényer: fenyut i fengut; pertànyer: pertanyut i pertangut; plànyer: planyut i plangut; tòrcer: torçut i tort; complir: complit i complert; establir: establit i establert;
oferir: oferit i ofert; reblir: reblit i reblert; sofrir: sofrit i sofert; suplir: suplit i suplert. (Destòrcer i retòrcer, però, només admeten destorçut i retorçut).
*Quant als grups d'irregulars ja estudiats, cal distingir en la formació del participi: 5.1. Verb model PRENDRE. 5.1.1.
Verbs acabats en -ENDRE: participi en -és / -ès. Ex.: prendre: pres; ofendre: ofés / ofès; suspendre: suspés / suspès; comprendre: comprés / comprès; entendre: entés / entès; despendre: despés / despès ... EXCEPCIÓ: Vendre: venut. ELS PARTICIPIS MASCULINS ACABATS ENS S FORMEN ELS FEMENINS I EL PLURAL AMB S SONORA. AIXÍ: ADMÉS, ADMESA, ADMESAS, ADMESES. 5.1.2. Verbs acabats en -OLDRE: participi en -OLT. Ex.: absoldre: absolt; dissoldre: dissolt; moldre: mòlt; resoldre: resolt... EXCEPCIONS: doldre: dolgut; oldre: olgut; soldre; solgut. Tenen també participis irregulars: caldre: calgut; cerndre: cernut; fondre: fos; difondre: difós; confondre: confós; pondre: post; romandre: romàs; valdre: valgut. 5.2. Verbs model CRÉIXER fan el participi del tipus CRESCUT. 5.3. Verbs model CONÉIXER fan el participi del tipus CONEGUT. 6.1. Verbs model DEURE fan el participi del tipus DEGUT. 6.2. Traure: tret; creure: cregut; jaure: jagut; riure: rigut i rist; seure: segut; somriure: somrigut i somrist. asseure's: assegut; 6.3.Coure: cuit i cogut; cloure: clos; concloure: conclòs; plaure: plagut; raure: ras i ragut. 8
ELS VERBS IRREGULARS
Els temps que segueixen són només els que contenen alguna irregularitat o bé aquells que, sent regulars, es conjuguen de vegades irregularment en el registre col·loquial. La resta dels temps es conjuguen completament d'acord amb la flexió regular. ANAR
Present ind.
Futur
Condicional
vaig vas va anem aneu van
aniré aniràs anirà anirem anireu aniran
aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien
Present de subjuntiu
Imperatiu
vaja / vagi vages / vagis vaja / vagi anem aneu vagen / vagin
vés anem aneu
ESTAR
Pres.ind
Passat simple
Present sub.
Imperfet subj.
estic estàs està estem esteu estan
estiguí estigueres estigué estiguérem estiguéreu estigueren
estiga/estigui estigues/estiguis estiga/estigui estiguem estigueu estiguen/estiguin
estigués estiguesses estigués estiguéssem estiguésseu estiguessen
estigués estíguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin
estiguera estigueres estiguera estiguérem estiguéreu estigueren
Imperatiu: està / estigues; estem / estiguem; esteu / estigueu. CABRE Present d'indicatiu cap caps cap cabem cabeu caben
Present de subjuntiu càpia / càpiga càpies / càpigues càpia / càpiga capiem / capiguem capieu / capigueu càpien / càpiguen CAURE
Gerundi: caient [caent]; participi: caigut Pres.ind Imp. ind. caic queia caus queies cau queia caiem /caem quéiem caieu / caeu quéieu cauen queien
Passat simple caiguí caigueres caigué caiguérem caiguéreu caigueren
Present sub. Imperfet de subjuntiu caiga/caigui caigués caigués caiguera caigues/caiguis caiguesses caiguessis caigueres caiga/caigui caigués caigués caiguera caiguem caiguéssem caiguéssim caiguérem caigueu caiguésseu caiguéssiu caiguéreu caiguen/caiguin caiguessen caiguessin caigueren
Imperatiu: cau, caiguem, caigueu.
9
CÓRRER Gerundi: corrent; participi: corregut. Present ind. córrec/corro corres corre correm correu corren
Passat simple correguí corregueres corregué correguérem correguéreu corregueren
Present sub. córrega / corri córreques/ corris córrega / corri correguem / correm corregueu / correu córreguen / corrin
Imperfet de subjuntiu corregués corregués correguesses correguessis corregués corregués correguéssem correguéssim correguésseu correguéssiu correguessen correguessin
correguera corregueres correguera correguérem correguéreu corregueren
DIR Gerundi: dient; participi: dit. Pres.ind. dic dius diu diem dieu diuen
Imp.ind. deia deies deia déiem/dèiem déieu/dèieu deien
Perfet s. diguí digueres digué diguérem diguéreu digueren
Pres.sub. diga / digui digues / diguis diga / digui diguem digueu diguen / diguin
Imperfet de subjuntiu digués digués diguera diguesses diguessis digueres digués digués diguera diguéssem diguéssim diguérem diguésseu diguéssiu diguéreu diguessen diguessin digueren
Imperatiu: digues / dis, diguem, digueu. DUR Gerundi: duent; participi: dut Pres.ind. duc du /duus du /duu duem dueu duen
Imp.ind. duia duies duia dúiem dúieu duien
Perfet s. duguí dugueres dugué duguérem duguéreu dugueren
Pres.sub. duga / dugui dugues / duguis duga / dugui duguem dugueu duguen / duguin
Imperfet de subjuntiu dugués dugués duguera duguesses duguessis dugueres dugués dugués duguera duguéssem duguéssim duguérem duguésseu duguéssiu duguéreu duguessen duguessin dugueren
Imperatiu: dus / du, duguem, dugueu. ESCRIURE Gerundi: escrivint; participi: escrit Present indicatiu escric escrius escriu escrivim escriviu escriuen
Imperfet indicatiu escrivia escrivies escrivia escrivíem escrivíeu escrivien
Present de subjuntiu escriga / escrigui escrigues / escriguis escriga / escrigui escriguem escrigueu escriguen / escriguin
Passat simple escriguí/escriví escrigueres / escrivires escrigué / escriví escriguérem / escrivírem escriguéreu / escrivíreu escrigueren / escriviren
Imperfet de subjuntiu escrigués escrigués escriguera escriguesses escriguessis escrigueres escrigués escrigués escriguera escriguéssem escriguéssim escriguérem escriguésseu escriguéssiu escriguéreu escriguessen escriguessin escrigueren
Imperatiu escriu escriguem escriviu
10
FER Gerundi: fent; participi: fet Pres. indicat faig / faç fas fa fem feu fan
Imp. indicatiu. feia feies feia féiem féieu feien
Passat simple fiu feres féu férem féreu feren
Present de subjuntiu faça / faci faces / facis faça / faci fem feu facen / facin
Futur faré faràs farà farem fareu faran
Condicional faria faries faria faríem faríeu farien
Imperfet de subjuntiu fes fes fesses fesses fes fes féssem féssim fésseu féssiu fessen fessin
Imperatiu fes fem feu
fera feres fera férem féreu feren
PERDRE És completament regular. Per tant es conjuga com el verb model de la segona conjugació (Batre). Vet ací, però, la seua conjugació adequada en el registre estàndard donat que en el nivell col·loquial se sol conjugar de manera irregular. Present ind. Imperfet ind
Passat simple
Futur
perd/perdo perds perd perdem perdeu perden
perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien
perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen
perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran
Condicional
Present subjuntiu
Perdria perdries, perdria, perdríem perdríeu perdrien
perda, perdes perda perdem perdeu perden
Pretèrit imperfet de subjuntiu perdés perdesses perdés perdéssem perdésseu perdessen
perdera perderes perdera perdérem perdéreu perderen
perdés perdessis perdés perdéssim perdéssiu perdessin
Imperatiu perd perdem perdeu
PODER participi: pogut Present ind.
Passat simple
Futur
Condicional
puc pots pot podem podeu poden
poguí pogueres poqué poguérem poguéreu pogueren
podré podràs podrà podrem podreu podran
podria podries podria podríem podríeu podrien 11
Present de subjuntiu puga / pugui pugues / puguis puga / pugui puguem pugueu puguen / puguin
Imperfet de subjuntiu pogués pogués poguera poguesses poguessis pogueres pogués pogués poguera poguéssem poguéssim poguérem poguésseu poguéssiu poguéreu poguessen poguessin pogueren
Imperatiu pugues/ puguis puguem pugueu
SABER Present Ind. sé saps sap sabem sabeu saben
Futur sabrà sabràs sabrà sabrem sabreu sabran
Condicional sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien
Present subjuntiu sàpia / sàpiga sàpies / sàpigues sàpia / sàpiga sapiem sapieu sàpien / sàpiguen
Imperatiu sàpia/sàpiga sapiem sapieu
VEURE Gerundi: veient / veent ; participi: vist Present ind.
Imperfet ind.
veig veus veu veiem / veem veieu / veeu veuen
veia veies veia véiem / vèiem véieu / vèieu veien
Passat simple viu veres véu vérem véreu veren
Futur
Condicional
veuré veuràs veurà veurem veureu veuran
veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien
Present subjuntiu
Imperfet de subjuntiu
Imperatiu
veja / vegi veges/ vegis veja / vegi vegem vegeu vegen / vegin
veiés veiesses veiés veiéssem veiésseu veíessen
veges / vegis vegem vegeu
veiés veiessis veiés veiéssim veiéssiu veiessin
veiera veieres veiera veiérem veiéreu veieren
* En el futur, condicional i l'infinitiu també s'admet en registres no excessivament formals les formes següents: [voré, voràs, vorà, vorem, voreu, voran]; [voria, vories, voria, voriem, vorieu, vorien]; vore. VIURE Gerundi: vivint; Participi: viscut Present ind. Imp. ind
Perfet s.
visc vius viu vivim viviu viuen
visquí visqueres visqué visquérem visquéreu visqueren
vivia vivies vivia vivíem vivíeu vivien
Pres.sub. visca/visqui visques/visquis viscalvisqui visquem visqueu visquenlvisquin
Imperfet subjuntiu visqués visquesses visqués visquéssem visquésseu visquessen
visqués visquessis visqués visquéssim visquéssiu visquessin
visquera visqueres visquera visquérem visquéreu visqueren
12
VOLER Gerundi: volent; participi: volgut Pres.ind.
Passat simple
Futur
Condicional
vull/vullc vols vol volem voleu volen
volguí volgueres volgué volguérem volguéreu volgueren
voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran
voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien
Present de subjuntiu vulga / vulgui vulgues / vulguis vulga / vulgui vulguem vulgueu vulguen / vulguin
Imperfet de subjuntiu volgués volguesses volgués volguéssem volguésseu volguessen
volgués volguessis volgués volguéssim volguéssiu volguessin
Imperatiu
volguera volgueres volguera volguérem volguéreu volgueren
vulgues vulguem vulgueu
*En el present de subjuntiu hi ha també les formes admeses menys formals en què es palatalitza la l: vullga, vullgues, vullga, vullguem, vullgueu, vullguen. OBRIR Participi: obert Present indicatiu òbric/obro obris/obres obri/obre obrim obriu obrin / obren
Present de subjuntiu òbriga / obri òbrigues / obris òbriga / obri obrim obriu òbriguen / obrin OMPLIR
Participi: omplit / omplert Present indicatiu òmplic / omplo omplis / omples ompli / omple omplim ompliu omplin / omplen
Present de subjuntiu òmpliga / ompli òmpligues / omplis òmpliga / ompli omplim ompliu òmpliguen / omplin EIXIR
Present ind. isc ixes ix eixim eixiu ixen
Passat simple isquí isqueres isqué isquérem isquéreu isqueren
Present sub. isca / isqui isques / isquis isca / isqui isquem isqueu isquen / isquin
Imperfet de subjuntiu isqués isqués isquera isquesses isquessis isqueres isqués isqués isquera isquéssem isquéssim isquérem isquésseu isquéssiu isquéreu isquessen isquessin isqueren
Imperatiu: ix, eixim, eixiu. 13
MORIR participi: mort Present indicatiu
Present subjuntiu
muir / moro / morc mors mor morim moriu moren/morin
muira / mori muires / moris muira / mori morim moriu muiren / morin
Imperatiu muir / mor morim moriu
TENIR Gerundi: tenint; participi: tingut Present ind.
Passat simple
Futur
Condicional
tinc tens té tenim teniu tenen
tinguí tingueres tingué tinguérem tinguéreu tingueren
tindré tindràs tindrà tindrem tindreu tindran
tindria tindries tindria tindríem tindríeu tindrien
Present subjuntiu
Imperfet de subjuntiu
tinga / tingui tinques / tinguis tinga / tingui tinguem tingueu tinguen / tinguin
tingués tinguesses tingués tinguéssem tinguésseu tinguessen
tingués tinguessis tingués tinguéssim tinguéssiu tinguessin
Imperatiu tinguera tingueres tinguera tinguérem tinguéreu tingueren
tin / té tinguem tingueu / teniu
VENIR Gerundi: venint; participi: vingut Present indicatiu
Passat simple
Futur
Condicional
vinc véns ve venim veniu vénen
vinguí vingueres vingué vinguérem vinguéreu vingueren
vindré vindràs vindrà vindrem vindreu vindran
vindria vindries vindria vindríem vindríeu vindrien
Present subjuntiu vinga / vingui vingues / vinguis vinga / vingui vinguem vingueu vinguen / vinguin
Imperfet de subjuntiu vingués vinguesses vingués vinguéssem vinguésseu vinguessen
vingués vinguessis vingués vinguéssim vinguéssiu vinguessin
vinguera vingueres vinguera vinguérem vinguéreu vingueren
Imperatiu vine vinguem vingueu
14
SER / ÉSSER Gerundi: sent, essent; participi: sigut / estat. Present ind.
Imp.ind.
Passat simple
Futur
Condicional
sóc ets és som sou són
era eres era érem éreu eren
fui fores fou fórem fóreu foren
seré seràs serà serem sereu seran
seria / fóra series / fores seria / fóra seríem / fórem seríeu / fóreu serien / foren
Present subjuntiu
Imperfet de subjuntiu
Imperatiu
siga/sigui sigues/siguis siga/sigui siguem sigueu siguen/siguin
fos fosses fos fóssem fósseu fossen
sigues / siguis siguem sigueu
fos fossis fos fóssim fóssiu fossin
fóra fores fóra fórem fóreu foren
Document elaborat per Josep Alandete Mayor, d'ús lliure i sense cap restricció.
15
