Conurbacions europees
Deltametropool- Holanda
Conurbacions europees
Conurbació del Rurh- Alemania
• Les del segon cas (Tercer Món) corresponen fonamentalment a la crisi de la societat rural tradicional i es generen al voltant d'una capital obertament macro cefàlica. • No hi ha un desenvolupament de caràcter regional, sinó el creixement urbà recolzat en – – – –
la demanda generada per l'increment de població, amb abundant sector terciari tradicional (comerç) i llocs de treball temporals en la construcció i obra pública, que s'acompanyen dels serveis d'administració i professionals – i amb indústria urbana sorgida a l'empara del mercat que suposa la concentració.
• Un bon exemple d'aquest cas és el sistema urbà desenvolupat entorn del Districte Federal (Mèxic), on a la impressionant macrocefàlia de la capital, s'afegeix tota una corona de ciutats que superen el milió d'habitants com Puebla o Toluca.
• Un tercer tipus de conurbació és el que es forma per dues o tres ciutats veïnes. • El desenvolupament i creixement acaba convertint-les en un sistema • sol passar que una d'elles és de mida molt superior a l'altra i la domina fent dependre o convertint l’altre en ciutat satèl·lit.
•
El factor distància, decisiu per formar concentracions urbanes El fenomen de la
conurbació està associat a un tipus de poblament en què abunden nuclis de dimensió urbana no massa allunyats uns dels altres. • El cas del País Valencià a Espanya, en el conjunt AlacantElx-Múrcia, és un bon exemple, encara que també podria servir de base a un tipus nou, fundat en l'oci i el turisme, al costat de la indústria i una agricultura de mercat .
A major distància entre nuclis, major àrea metropolitana • Per contra, les ciutats situades en àrees amb un poblament on els nuclis de caràcter urbà estan molt allunyats els uns dels altres es veuen forçades a un creixement considerable per arribar a originar fenòmens de conurbació, el que explica la macrocefàlia que sol caracteritzar quan es produeixen . És el cas de Madrid, on només en dates recents podríem arribar a considerar la integració en el sistema de ciutats com Toledo o Guadalajara.
Les noves formes urbanes:
Aglomeració urbana La conurbació ha de diferenciar-se de l'aglomeració urbana. L'aglomeració urbana és un fenomen caracteritzat per l'expansió d'una ciutat, a la qual s'ha d’atribuir tota la dinàmica de l'àrea, que afecta a diversos nuclis i municipis veïns, els quals són absorbits o suburbanitzats per la ciutat per formar un tot continu.
Aglomeració urbana En aquest "tot" continu hi ha una única organització de l'espai (un centre, una perifèria, àrees suburbanes i espais periurbans), encara que poden distingir-se en l'àrea suburbana punts d'articulació com a subcentres, corresponents als majors municipis suburbanitzats. A l'aglomeració hi ha continuïtat espacial, però no independència funcional, a diferència de la connurbació.
Aglomeració urbana • Una aglomeració urbana és una regió urbanitzada que s'estén en solució de continuïtat al llarg de diverses circumscripcions administratives • Normalment comprèn una ciutat central i pobles o ciutats satèl·lit als que aquesta ha absorbit en el seu creixement. • Els aglomerats tendeixen a constituir-se al voltant dels grans centres administratius o econòmics.
Aglomeración urbana de Sevilla. Area Metropolitana
Megalòpolis • Una aglomeració es diferencia d'una conurbació perquè la primera és el resultat del creixement i expansió d'una ciutat central absorbint a altres poblacions veïnes i per tant monocèntrica. • L'àrea situada al voltant d'una aglomeració que manté amb aquest estretes relacions d'habitatge i comerç s'anomena ÀREA METROPOLITANA • La conurbació és el producte de l'expansió i fusió de diverses ciutats properes, fins i tot aglomeracions, i per tant policèntrica. • Un exemple d'aquest tipus és el conurbà Buenos Aires, que comprèn tant l'aglomerat del Gran Buenos Aires com el del Gran La Plata (Argentina), unit estretament a aquest però proveït d'una organització urbanística i administrativa i una dinàmica pròpies. • En aquests casos s’empra de vegades el terme MEGALÒPOLIS, sobretot quan la població del conjunt supera els 20 milions d'habitants o la densitat la dels 2.000 habitants per quilòmetre quadrat.
Megalópolis de Tokio (Tokio y su área metropolitana)
Megalòpolis • El terme megalòpolis va ser introduït per el geògraf Jean Gottmann en la dècada de 1960. Es refereix a un continu urbà de considerable extensió (centenars de quilòmetres) originat com a conseqüència del creixement d'una ciutat fins a prendre contacte amb l'àrea d'influència d'una altra ciutat i així successivament. • Aquest creixement es produeix a cada ciutat per la concentració d'activitats i població a costa de l'espai circumdant, i es troba afavorit pels nous mitjans de comunicació i transport
Megalòpolis • La unió de diversos centres urbans ha de comptar amb una població que superi els 20 milions d'habitants. Aquestes grans extensions urbanes són característiques dels països desenvolupats, particularment dels Estats Units, Japó i Europa Occidental. • Es distingeixen, a escala planetària, les megalòpolis:
Megalópolis • Boswash: • s'estén des de Boston fins a Washington al llarg d'un eix paral.lel a la costa atlàntica d'uns 650 km de longitud. Inclou diverses àrees metropolitanes com Boston, Nova York, Filadèlfia, Baltimore i Washington. Reuneix una població aproximada de 50 milions de persones i és una àrea de gran dinamisme econòmic, polític i cultural.
Megalòpolis • Chippitts: es desenvolupa entre Chicago i Pittsburg, englobant les ciutats de Cleveland i Detroit. Alberga voltant de 25 milions d'habitants. És un dels districtes industrials més importants dels Estats Units
Megalòpolis • Sansan: es localitza entre San Francisco i San Diego a la costa oest dels Estats Units. En ella es destaca la ciutat de Los Angeles
Megalòpolis • Tokaido: està constituïda per les àrees metropolitanes japoneses de Tokio, Yokohama, Nagoya, Osaka i Kobe, amb al voltant de 45 milions d'habitants. Conforma la concentració de potencial econòmic i tecnològic més important del món.
Megalópolis • Londres-Leeds: al Regne Unit, que inclou les ciutats de Birmingham, Liverpool, Manchester, Bradford, entre les principals, amb més de 30 milions d'habitants.
Megalòpolis • Renana: s'estén al llarg del riu Rin, a Alemanya i els Països Baixos, entre les ciutats de Stuttgart i Amsterdam. S'hi destaquen les àrees metropolitanes de Dusseldorf, Frankfurt i Mannheim. Compta amb prop de 33 milions de persones.
Megalòpolis • Alguns investigadors plantegen la formació, en un futur no molt llunyà, d'una megalòpolis argentina a partir del creixement metropolità de Buenos Aires, que s'uniria amb les ciutats de Rosario (Santa Fe) i La Plata (Buenos Aires), al llarg del front fluvial Paraná-Plata.
Megalópolis LEFEBVRE, 1972: “La gran ciudad ha estallado, provocando una serie de protuberancias ambiguas, tales como: conjuntos residenciales, complejos industriales, ciudades satélites, apenas diferentes de las zonas urbanizadas. La ciudad pequeña y mediana se transforma en dependencia, en una semicolonia de la metrópoli” DEMATTEIS, GOBERNA, 2001 “ Hoy
dia, bajo el impacto de la globalización, se perfila una “ciudad sin centro o una región urbana organizada alrededor de los fragmentos desparramos de la explosión del centro”
ALTRES DENOMINACIONS: Les Metápolis Asher propone un neologismo METÁPOLIS para hacer referencia a los espacios engendrados por la metropolización Una metápolis es un conjunto de espacios dónde todos o parte de los habitantes, de las actividades económicas o de los territorios se hallan integrados en el funcionamiento cotidiano (ordinario) de una metrópoli. Una metápolis constituye generalmente una única cantera de ocupación, viviendas y actividades. Los espacios que componen una metápolis son profundamente heterogéneos y no necesariamente continuos. Las metápolis se forman a partir de la metrópolis preexistentes Nuevas entidades urbanas, ciudades extendidas, hetereogénas, discontinuas y policéntricas. La conexión y articulación de estas nuevas entidades depende del transporte y las telecomunicaciones.
LAS TECNÓPOLIS
Son proyectos con la función de generar los materiales básicos de la economía de la información. En la mayoría de las tecnópolis no se fabrica nada si no que es dedican a la investigación y desarrollo de ideas para que otros las fabriquen en otros lugares. Si en la revolución industrial el polo de innovación y desarrollo era la fábrica, en la sociedad de la información el polo es la tecnópolis. Son formas específicas de concentración territorial de innovación Tecnológica con un gran potencial para generar una sinegias científicas y productividad económica
TIPOLOGIAS DE TECNÓPOLIS. POLIS
Complejos industriales de empresas de alta tecnología que están construidos sobre la base de un medio innovador. El ejemplo más característico es el conocido Silicon Valley. Ciudades de la ciencia. Son complejos de investigación estrictamente científicos sin relación territorial directa con las fábricas: Tsukiba y Kansai (Japón) Taekodo (Corea) Núcleos de nueva formación que aspiran a un nuevo crecimiento industrial, en términos de ocupación y producción intentando atraer a empresas de producción de alta tecnología hacia un espacio privilegiado: Hsinchu (Taiwan) Sofia Antípolis (Francia) Cambrige (RU) Programas completos diseñados como instrumentos de desarrollo regional y la descentralización industrial. Japón. Parques tecnológicos, creación de un medio innovador: Adelaida (Austria) La Cartuja’93 Sevilla ParcBIT (Mallorca).
EL CASO PARADIGMÁTICO DE SILICON VALLEY
San Francisco Condado de Santa Clara San José José
Los Ángeles San Diego
Franja de 4.000km2, desde Palo Alto hasta el sur de San José.
Geografia de les comunicacions MÒDUL 5: Les xarxes de la Informació i els impactes territorials.
San José, la ciutat Més gran del Silicon Valley
• El término Silicon Valley fue acuñado por el periodista Don C. Hoefler en 1971. – Silicon (Silicio), alude a la alta concentración de industrias en la zona, relacionadas con los semiconductores y las computadoras; – Valley se refiere al Valle de Santa Clara, aunque se podría también aplicar a los alrededores, a ambos lados de la bahía, hacia los que muchas de estas industrias se han expandido.
• Durante muchos años de la década de los 70 y 80 se le llamó incorrectamente Silicone americana. • Todavía hoy se sigue traduciendo incorrectamente como "Valle de la Silicona"
• La ubicación de las industrias de alta tecnología en el valle se debió, en gran medida, a William Shockley y Frederick Terman. – profesor de la Universidad de Stanford, consideró que una vasta zona sin utilizar de propiedad de la universidad sería perfecta para el desarrollo inmobiliario e intelectual y estableció un programa para incentivar a los estudiantes egresados a quedarse allí,.
• Uno de los principales éxitos en la historia del programa fue que logró convencer a dos egresados: William Hewlett y David Packard, – conformarían la empresa Hewlett-Packard, la cual se convertiría en una de las primeras firmas tecnológicas que no estaban directamente relacionadas con la NASA o la Marina estadounidense.
• EMPRESES figuren a Forbes 500: • Adobe Systems | Advanced Micro Devices | Agilent | Altera | Apple Inc. | Applied Materials |BEA Systems | Cadence Design Systems | Cisco Systems | Ebay | Electronic Arts| Google |HewlettPackard | Intel | Intuit | Juniper Networks | KnightRidder | Maxtor | Microchip Technology Inc. | National Semiconductor | Network Appliance | Oracle Corporation | Siebel |Sun Microsystems | Symantec | Synopsys | Veritas Software | Yahoo!| Informatica Corporation • Otras compañías famosas con sede también en el "Silicon Valley": • Adaptec | Atmel | Cypress Semiconductor | Facebook | Flextronics | Handspring | Inter media.NET | Kaboodle | McAfee | NVIDIA Corporation|Infolink | Palm, Inc. | PayPal | Rambus | Silicon Graphics | Tivo | Verisign
Oficinas Centrales de Apple Inc. en Cupertino, CA
Google Campus en Mountain View
Adobe, San José
Intel, Sta Clara
Yahoo en Sunnyvale
Universidades • Universidad de Berkeley – no está realmente ubicada en el "Silicon Valley", sino al lado opuesto de la Bahía de San Francisco, pero es muy renombrada por los recursos dedicados a la investigación y sus egresados.
• • • • •
Universidad Estatal de San José Universidad de Santa Clara Universidad de Stanford San José City College Universidad de Silicon Valley
Algunas de las ciudades de "Silicon Valley" (por orden alfabético):
• Alviso, Atherton, Belmont, Burlingame, Campbell, Cupertino, Foster City, Fremont, Hillsborough, Los Altos, Los Gatos, Menlo Park, Millbrae, Monte Sereno, Mountain View, Milpitas, Newark, Palo Alto, Redwood City, San Carlos, San Mateo, San José, Santa Clara, Saratoga, Sunnyvale, Union City, Woodside
Población: 2,5 millones de habitantes Entre ellos casi la mitad de los empresarios de tecnología más ricos de EEUU. Dimensión económica: concentra el 20% de las mayores empresas tecnológicas del mundo y genera casi la mitad de todo el crecimiento industrial de los EEUU. Desarrollo en progresión geométrica: En 1975 se invirtieron 46 millones $ para la puesta en marcha de 51 empresas tecnológicas. En 1995 se invirtieron 7 billones $ anuales para la creación de 1.300 nuevas Empresas.
EVOLUCIÓN DE UN MEDIO INNOVADOR
Oleadas de innovación 1. Años 50: desarrollo de la industria aeroespacial y militar. Empresas como HewlettPackard y Varian Associates lideran esa ola. 2. Años 60-70: circuitos integrados. Sintel, Shockley, AMD 3. Años 70-80: ola de ordenadores personales. Appel, Sun Microsystems, Silicon Graphics 4. Años 90: Internet. Netscape, Cisco, Yahoo, Google, Microsoft, etc. 5. Años 2000-????: biotecnología y nanotecnología……
LA CULTURA DE SILICON VALEY (Castells, Hall 1994: Las tecnópolis del mundo)
Papel central del trabajo El trabajo y el lugar de trabajo tienden a ser el foco principal de la actividad social Afán por producir y competir. Sentimiento positivo hacia el trabajo como una oportunidad para la innovación. Espíritu empresarial Gran capacidad de liderazgo, múltiples escisiones. Competencia agresiva Lucha extrema para mantener a la cabeza. Impulso hacia la innovación. Relajación de los estándares morales en las relaciones profesional Individualismo extremo Inmigración de jóvenes profesionales, solteros venidos de todo el mundo, divorciados. Pautas de comportamiento individualistas, rechazo impuestos para la comunidad Lucha por las compensaciones económicas derivadas de su rendimiento. Competencia.
LA CULTURA DE SILICON VALLEY. (Castells, Hall 1994: Las tecnópolis del mundo)
La opulencia Aunque también hay zonas oscuras, como media y en comparación con otras zonas, existe un alto nivel de vida. La mayoría de las personas abrigan expectativas de alcanzar grandes expectativas de vida en la juventud. Comportamiento que incapacita para prestar atención a los que han quedado fuera del grupo de los opulentos. Individualismo y segregación urbana El tecnoestrés Alto nivel de estrés como parte integral de la cultura de la zona Claras tendencias de consumo de alcohol y drogas. Aparición de subculturas corporativas Fuertes sentimientos de lealtad a la empresa Las empresas estimulan las relaciones sociales entre sus trabajadores Cooperación interpersonal en el puesto de trabajo. Trabajo en grupo Apoyo psicológico a los individuos con adición al trabajo. Consumo compensatorio Mecanismo de alivio del estrés. A mucho trabajo mucha diversión
LA CALIDAD DE VIDA DE SILICON VALLEY. (Castells, Hall 1994: Las tecnópolis del mundo) El lado oscuro del “chip” Transformación de la estructura urbana del condado de Santa Clara Contraste entre opulencia económica individual y deterioro ambiental progresivo. Presión especulativa por fuerte demanda de vivienda. Polución del parque industrial de Standford Contaminación pozos de agua Segregación espacial Problemas de congestión de tráfico Escasez espacios verdes
En 1970, el 83% de la población en el valle era caucásica. Actualmente, el porcentaje de blancos sólo alcanza el 50% por ciento. El resto, es de origen asiático (26%) e hispano (21%). En cuarto lugar, se ubican los afroamericanos.
Atherton
La ciudad más cara y con mayor Renta per cápita de EEUU. Precio medio viviendas: 2,5 millones de dólares, pueden llegar a 80 millones Renta per cápita: 260.000 $ Residentes: directivos de: Oracle Hewlett Packard Googel eBay
• El Valle del Silicio demuestra el triunfo del capitalismo occidental, en cuanto a economía y desarrollo se refiere, siendo esta una de las regiones más prosperas del Estado de California. • En Europa el concepto equivalente a Silicon Valley es el de los parques tecnológicos o científicos, que son espacios específicamente creados para empresas de carácter tecnológico, de generación de conocimiento, de valor añadido. En Europa existen muchos de ellos especialmente en las proximidades de las ciudades de mayor tamaño
IMPACTES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ. TIC
B
A Región Fábrica Inputs
Outputs
LOGÍ LOGÍSTICA
trabajos
Fragmentación del Sistema de Producción Industrial Fuente: Transport geography (2001) http.//magic.hofstra.edu/Communities/frame.html?bounce=/geotrans/eng/english.html
LA COMUNICACIÓ I SINCRONITZACIÓ
Delivery for Entrega deunits unidades parts por partes
Production Unit Unidad de Producción se éonu aech amr Wl A
Entrega Delivery deunits unidades for de finished mercancías goods acabadas
Antiguo Old warehouse almacénbefore antes Just-in-Time del Just-in-Time
FACTORY FÁBRICA Assembly Line
ABC inc. Movimiento unidades Moving storage almacenadas units
Lugar de ensamblaje y stock Assembly and warehousing place
Realización a partir de: Transport Geography (2001)
Movimiento unidades Moving storage almacenadas units
Flujos físicos e Intercambios EDI CLIENTE
Stock
Previsions
Órdres
Albarà Entrega Avis expedició
Factures Avis de liquidació
PROVEEDOR
•
• • •
MOTORS DE RECERCA. GOOGLE Incorporació informació geogràfica: Google Earth, G.maps, Google Street View es una característica de Google Maps y de Google Earth que proporciona panorámicas a nivel de calle (360 grados de movimiento horizontal) Google Transit es un software en fase beta ofrecido por Google para acceder a los tiempos de transporte público, rutas, y planes de viaje Youtube, Gmail (39 idiomes)….Crome….. 1998: 1 treballador 2001: 284 treballadors 2005: 1907 treballadors Ingresos
23 651 millones USD (2009)
Beneficio de explotación YAHOO
8312 millones USD (2009)
Beneficio neto
6520 millones USD (2009)
Activos
40 497 millones USD (2009)
Capital social
36 004 millones USD (2009)
1
Cambios de las funciones logísticas
Rodrigue, Comtois, Slack, 2009
SAE Empresa Municipal de Transports
TMB. Transports de Barcelona S.A. GMV sistemas
SAE Empresa Municipal de Transports
Hinterland
Global Financial Centers Telecommunications
Space Time
London Tokyo
New York Los Angeles
Hong Kong Singapore
Stock Market Opening Period
MATERIA
NEOLÍTIC
ENERGÍA
INFORMACIÓ
Fuente: Antoni Elí Elías Fuste. L’anella cientí científica Comisió Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ
La Informació fins a la primera meitat del anys 80 SISTEMES I SERVEIS DE POCS PER A MOLTS Premsa Radio Televisió Televisió
Fuente: Antoni Elí Elías Fuste. L’anella cientí científica Comisió Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
SISTEMES I SERVEIS PERSONA A PERSONA Telegrafia Tèlex Telefonia
SITUACIÓ ACTUAL: Sistemes i serveis de tots per a tots (?).
xarxa
Fuente: Antoni Elí Elías Fuste. L’anella cientí científica Comisió Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
US Household Penetration of Telecommunications, 1920-2008
Copyright © 1998-2010, Dr. Jean-Paul Rodrigue, Dept. of Global Studies & Geography, Hofstra University. For personal or classroom use ONLY. This material (including graphics) is not public domain and cannot be published, in whole or in part, in ANY form (printed or electronic) and on any media without consent. This includes conference presentations. Permission MUST be requested prior to use.
Music Sales in the United States, 1975-2009
Copyright © 1998-2010, Dr. Jean-Paul Rodrigue, Dept. of Global Studies & Geography, Hofstra University. For personal or classroom use ONLY. This material (including graphics) is not public domain and cannot be published, in whole or in part, in ANY form (printed or electronic) and on any media without consent. This includes conference presentations. Permission MUST be requested prior to use.
(
ESTADISTICAS MUNDIALES DEL INTERNET (Usuarios del Internet y Poblacion por Países y Regiones) English Version )
ESTADISTICAS MUNDIALES DEL INTERNET Y DE LA POBLACION Poblacion ( 2009 Est.)
Regiones
Africa
% Poblacion Mundial
Usuarios, dato más reciente
% Población (Penetración)
Crecimiento ( 2000-2009 )
% Uso Mundial
991,002,342
14.7 %
67,371,700
6.8 %
1,392.4 %
3.9 %
3,808,070,503
56.3 %
738,257,230
19.4 %
545.9 %
42.6 %
Europa
803,850,858
11.9 %
418,029,796
52.0 %
297.8 %
24.1 %
Oriente Medio
202,687,005
3.0 %
57,425,046
28.3 %
1,648.2 %
3.3 %
Norte America
340,831,831
5.0 %
252,908,000
74.2 %
134.0 %
14.6 %
Latinoamerica / Caribe
586,662,468
8.7 %
179,031,479
30.5 %
890.9 %
10.3 %
34,700,201
0.5 %
20,970,490
60.4 %
175.2 %
1.2 %
6,767,805,208
100.0 %
1,733,993,741
25.6 %
380.3 %
Asia
Oceania / Australia TOTAL MUNDIAL
NOTAS: (1) Las Estadisticas de Usuarios Mundiales del Internet fueron actualizadas a Septiembre 30, 2009. (2) Para ver información detallada, de un clic sobre la región o el país correspondiente. (3) Los datos de población se basan en cifras para 2009 del US Census Bureau. (4) Los datos de usuarios provienen de información publicada por Nielsen Online , ITU y de Internet World Stats. (6) Estas estadísticas son propiedad intelectual de Miniwatts Marketing Group, se pueden citar, siempre manifestando el debido credito y estableciendo un enlace activo a www.exitoexportador.com . Copyright © 2009, Miniwatts Marketing Group. Todos los derechos reservados.
100.0 %
Estructura NSFNET
Font: Atlas Cyberespace, www.cybergeography.org/atlas/altas.html
3. La ciutat informacional.
Continguts (2) • Els sistemes urbans post-industrials dels països del primer món – Els moviments migratoris interurbans – Els nous processos urbans: concentració, centralització, desconcentració, descentralització – Les noves formes urbanes: metròpolis, connurbació, megalòpolis, metàpolis, tecnòpolis – Estudi de casos: Espanya i Mallorca • Les grans concentracions urbanes dels països en vies de desenvolupament – Alguns exemples
Estudi de casos: Espanya i Mallorca
• - Espanya, 2n país d’Europa en nº immigrants estrangers i en xifres relatives el primer – Alemanya: 7,3M (té 75 M, -9,7% total h.) – Espanya: 5,3M (té 46,7 M, 11,3%) •A la UE 27 el% ciutadans forans és del 6,2%
– França: 3,7M – Itàlia: 3,4M – Aquest 4 junts concentren el 75% de la població estrangera de la UE que en tota és de 30,8 M, el 6% p. total de la UE •11,3M altres estats membres •19,5 M tercers països – – – –
6 europeus 4,7 africans 3,7 asiàtics 3,2 americans
• Turquia: 2,4 M representa el 12% del total dels estrangers residents a la UE • Marroc: 1,7M , 9% • Albània : 1M, 5% • Romania, Bulgària, Polònia, Eslovàquia, – % menor d’estrangers, inferior a l’1%
• Estats amb % més alt d’estrangers d’un sol país: Grècia: 64% estrangers són d’Albània; Eslovènia (47% de Bòsnia - Hercegovina); Hongria (37% de romanesos); Luxemburg (37% de Portugal)
• Altres paísos tenen un % molt elevat d’estrangers però molts pocs habitants: – Luxemburg : 43,3% estrangers – Letònia: 18% – Estònia:17% – Xipre: 16% – Irlanda: 13%
• Diario de Mallorca 17-12-2009
