Unitat 9
Hemorràgies i xoc 9.1.
Actuacions segons la tipologia d’hemorràgia
Per hemorràgia s’entén la sortida de sang produïda pel trencament d’una artèria, una vena o un capil·lar (vasos sanguinis). La missió de la persona que proporciona els primers auxilis en aquest cas és aturar la pèrdua de sang, sempre que això sigui possible. Cal tenir present que el risc de complicacions i no supervivència de la víctima augmenta de manera directament proporcional a la pèrdua de volum sanguini. Segons l’aspecte de la sang podem saber en quin tipus de vas s’ha produït la lesió: Arterial La sang és de color vermell i surt a batzegades seguint el ritme dels batecs del cor. Venosa La sang és de color granat i surt de forma continuada. Capil·lar La sang surt en forma de llençol i cobreix la superfície afectada. Segons on vagi aquesta sang que es perd, podem diferenciar tres tipus d’hemorràgies, les quals també requeriran una actuació específica:
56
Unitat 9 Hemorràgies i xoc
Hemorràgia externa La sang surt fora del cos. Són freqüents a les extremitats.
Procediment • Controlar els signes vitals. • Aplicar-hi compressió directa o arterial: Directa – Pressionarem sobre el lloc que sagna amb un apòsit net. – No traurem mai l’apòsit, encara que estigui xop. I, si cal, en col·locarem un altre al damunt. – Aixecarem l’extremitat per reduir la pressió de la sang. – Un cop aturada l’hemorràgia embenarem la zona tot fent-hi compressió directa i comprovarem el pols de la víctima. Arterial – Comprimirem l’artèria de l’extremitat per sobre del lloc on sagna. Només l’aplicarem quan la compressió directa hagi fracassat. – Utilitzarem els punts de pressió arterial humeral (braç) i femoral (cama).
Hemorràgia externa
Pressió local + aixecar l’extremitat
Sagna?
NO
SI
Pressió en punts arterials
Sagna?
NO
Fixar l’embenat
SI
Excepcionalment fer un torniquet
Evacuar + control de signes vitals
Esquema n.4. Actuació davant d’una hemorràgia externa. Nota: fixar el torniquet ho faran només els professionals.
57
Unitat 9 Hemorràgies i xoc
Llocs de compressió vascular per fer cedir una hemorràgia
Al coll
Sota la clavícula
Al braç
Embenatge compressiu en una cama A l’engonal
A la cuixa Figura n.16. Punts de compressió
58
Unitat 9 Hemorràgies i xoc
Hemorràgia interna Podem sospitar de l’existència d’una hemorràgia interna quan s’ha produït un traumatisme violent i la persona accidentada presenta símptomes com fred, pols feble, pal·lidesa o respiració ràpida. La sang surt dels vasos sanguinis, però roman a l’interior del cos i no es veu. Per això és perillosa. La manifestació clínica més habitual d’una hemorràgia interna és el xoc.
Procediment • Col·locarem la persona accidentada amb les cames aixecades i el cap baix per tal d’assegurar la irrigació del cervell (posició antixoc o de Trendelemburg). • Controlarem els signes vitals. • No li donarem res per beure ni per menjar. • L’abrigarem amb una flassada per tal d’evitar la pèrdua de calor corporal i avisarem els serveis mèdics ràpidament.
Hemorràgia exterioritzada En aquests casos, la sang procedent de cavitats interiors surt a l’exterior mitjançant els orificis naturals. S’esdevé generalment com a conseqüència de lesions molt greus.
Otorràgia Sortida de sang per l’oïda. Freqüent en traumatismes al cap i sovint indicativa de fractura de crani. Procediment • Col·locar la persona accidentada en posició lateral de seguretat amb l’orella sagnant cap a terra. • Avisar els serveis mèdics. • Controlar els signes vitals de la víctima.
Epistaxi Sortida de sang pel nas. Pot indicar un traumatisme cranial. Procediment • Col·locar el ferit en posició lateral de seguretat. Si està conscient, fer pressió directa durant 5 minuts sobre la paret nasal de l’orifici sagnant i inclinar-li lleugerament el cap endavant. • Avisar els serveis mèdics. • Controlar els signes vitals de la víctima. Aquestes hemorràgies no s’han de taponar mai perquè poden ser la manifestació d’hemorràgies internes. Cal tenir en compte que les hemorràgies exterioritzades solen associar-se a lesions de columna cervical i traumatismes cranials, per tant si mobilitzem els accidentats per posar-los en posició lateral de seguretat, sempre ho farem mantenint l’alineació entre cap, coll i tronc. 59
Unitat 9 Hemorràgies i xoc
9.2.
El torniquet
La tècnica del torniquet només es farà servir davant d’una hemorràgia en una extremitat que no hagi pogut ser aturada amb cap dels mètodes anteriors (compressió directa o arterial) i posi en perill la vida de la persona accidentada. Només el poden aplicar persones que en tinguin un alt coneixement. Cal tenir present que l’aplicació d’aquesta tècnica pot arribar a provocar la pèrdua de l’extremitat o la mort del ferit. Actualment l’ús del torniquet es restringeix, com a norma general, als casos en què s’ha produït una amputació traumàtica d’una extremitat. El torniquet es col·locarà al monyó, si sagna de forma abundant. El membre amputat, el rentarem amb aigua, l’embolicarem amb un drap net o gases i el col·locarem a l’interior d’una bossa de plàstic neta, la qual col·locarem dins un recipient amb glaçons. D’aquesta manera es conservarà en condicions òptimes per poder ser reimplantat microquirúrgicament.
Procediment 1. Es fa una llaçada al voltant de l’arrel de l’extremitat afectada amb un tros de roba ampla (mai cordills ni filferros). 2. Es passa un pal, llapis o objecte similar per la llaçada i es gira fins que l’hemorràgia s’aturi. 3. Es manté la pressió controlada (el torniquet no s’ha d’afluixar mai). 4. Cal anotar l’hora exacta de l’aplicació en un lloc visible. 5. S’ha de romandre al costat de la víctima donant-li suport.
9.3.
Símptomes i actuació en cas de xoc
Per xoc o col·lapse entenem el conjunt de símptomes produïts per un descens brusc, general i durador de l’oxigenació dels teixits. És una reacció natural de l’organisme davant un traumatisme. Aquest estat pot aparèixer com a conseqüència de les ferides greus, dolor intens o hemorràgies abundants després d’haver patit un accident de trànsit. Segons la causa que el provoca, cal diferenciar dos tipus de xoc: Hipovolèmic Pèrdua de volum sanguini per causa d’hemorràgia, cremades o deshidratació. Normovolèmic Pèrdua de pressió sanguínia per causa d’infeccions, dolor o intoxicacions. Aquesta mena de xocs requereixen una actuació immediata perquè els teixits no reben oxigen i això pot provocar la mort de l’accidentat. El xoc és especialment perillós perquè els símptomes passen sovint desapercebuts. Per això, cal tenir en compte que totes les víctimes d’accident de trànsit que han patit traumatismes de dife60
Unitat 9 Hemorràgies i xoc
rent consideració (però més sovint aquelles que perden una quantitat important de sang) poden patir-lo. Cal, per tant, observar si: • La víctima té un aspecte pàl·lid i la pell freda, amb suor viscosa: l’organisme lluita per mantenir la circulació actuant sobre els vasos sanguinis de la pell. Es produeix una vasoconstricció (tancament dels vasos) de forma que la sang es distribueix preferentment als òrgans vitals. • Té un pols ràpid i feble: el cor augmenta la freqüència de contracció per mantenir l’aportament sanguini a les cèl·lules. • Presenta una respiració ràpida i superficial per intentar captar més oxigen ambiental. • Pateix una forta sequedat de boca. • Està obnubilat (indiferent respecte al seu entorn).
Procediment 1. Avisar els serveis mèdics. 2. Controlar els signes vitals. 3. Tractar, si és possible, les lesions que la víctima presenti. 4. Si pot ser, col·locar la víctima en la posició de Trendelemburg. 5. Tapar-la per mantenir-li l’escalfor. 6. No donar-li mai res que pugui ingerir.
Cal tenir present que la tendència natural de la persona que presenta un xoc és empitjorar cap al coma.
En aquest capítol hem après a:
• Localitzar punts de compressió arterial. • Realitzar mètodes de control de les hemorràgies externes. • Actuar davant d’una hemorràgia interna. • Comprovar si l’accidentat presenta símptomes de xoc i actuar en conseqüència. • Conèixer el risc d’aplicar un torniquet.
61
